El 19 de juliol del 1936, amb el cop militar neutralitzat a Barcelona, les religioses de l'orde de les Clarisses van abandonar el Convent de Santa Maria de Jerusalem. Aleshores, els milicians de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el van ocupar sota l'aprovació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA) i el van convertir en un centre de detenció on eren tancats els detinguts per les Patrulles de Control que tenien l'encàrrec d'assegurar l'ordre revolucionari. Dins d'aquest centre s'actuava al marge de la legalitat, essent sovint l'avantsala de les execucions fetes al cementiri de Montcada.

El convent tenia unes sales als soterranis que reunien les condicions idònies per convertir-lo en un centre de detenció. El lloc estava apartat i disposava d'un espai ampli, un hort amb granja d'animals, dues torres i muralles altes que envoltaven tot el recinte. A partir dels Fets de Maig del 1937, la gestió d'aquest centre de detenció va passar a mans del Servei d'Investigació Militar (SIM). La tasca realitzada pel SIM a la rereguarda barcelonina posà punt final al quintacolumnisme -col·laboradors del franquisme- i s'incrementà a mesura que la República anava perdent la guerra i augmentava el fenomen dels emboscats, els pròfugs i els desertors entre les files republicanes.