Privació de llibertat
Privar un humà de la seva llibertat, reduir el seu cos i la seva persona a la condició d’una propietat amb valor comercial, per a ser explotat sexualment o amb treball forçat, venut o privat de vida, és una acció inhumana i rebutjable. Aquesta forma de privació de llibertat sotmet la persona a un estat d’esclavitud, i en algunes societats es converteix en un sistema legal i econòmic conegut com esclavatge. Conèixer i donar a conèixer que en diversos períodes de la història aquest acte ha tingut lloc com a decisió individual o col·lectiva i que avui encara continua passant de maneres similars, és una responsabilitat ineludible.
Privar un humà de la seva llibertat, reduir el seu cos i la seva persona a la condició d’una propietat amb valor comercial, per a ser explotat sexualment o amb treball forçat, venut o privat de vida, és una acció inhumana i rebutjable. Aquesta forma de privació de llibertat sotmet la persona a un estat d’esclavitud, i en algunes societats es converteix en un sistema legal i econòmic conegut com esclavatge. Conèixer i donar a conèixer que en diversos períodes de la història aquest acte ha tingut lloc com a decisió individual o col·lectiva i que avui encara continua passant de maneres similars, és una responsabilitat ineludible.
Barcelona transatlàntica
Aquest projecte es concentra en la participació de persones lligades a la ciutat de Barcelona en dinàmiques d’esclavització transatlàntiques. A més dels qui capturaven, transportaven o venien les persones esclavitzades, el sistema també disposava d’altres actors decisius com ara inversors, governants, legisladors i antiabolicionistes. Entre aquests, hi trobem noms de persones activament involucrades en la història de Barcelona -alguns amb monuments a l’espai públic- que van invertir a la ciutat les seves fortunes provinents de les colònies. Però també trobem noms de persones que es van comprometre amb la seva abolició, així com manifestacions de ciutadans i ciutadanes de Barcelona en contra de l’esclavatge.
Reduir la reflexió sobre l’esclavitud transatlàntica a una conducta normal o legal d’una altra època, és perdre de vista les repercussions que va tenir. L’esclavatge transatlàntic va deixar empremtes socials i individuals, que van tenir rèdits que encara són gaudits avui, així com desigualtats i prejudicis que persisteixen fins al present.
Aquest projecte es concentra en la participació de persones lligades a la ciutat de Barcelona en dinàmiques d’esclavització transatlàntiques. A més dels qui capturaven, transportaven o venien les persones esclavitzades, el sistema també disposava d’altres actors decisius com ara inversors, governants, legisladors i antiabolicionistes. Entre aquests, hi trobem noms de persones activament involucrades en la història de Barcelona -alguns amb monuments a l’espai públic- que van invertir a la ciutat les seves fortunes provinents de les colònies. Però també trobem noms de persones que es van comprometre amb la seva abolició, així com manifestacions de ciutadans i ciutadanes de Barcelona en contra de l’esclavatge.
Reduir la reflexió sobre l’esclavitud transatlàntica a una conducta normal o legal d’una altra època, és perdre de vista les repercussions que va tenir. L’esclavatge transatlàntic va deixar empremtes socials i individuals, que van tenir rèdits que encara són gaudits avui, així com desigualtats i prejudicis que persisteixen fins al present.
ESPAIS
1
Gran Via / Rambla de Catalunya
La versió original del monument,
inicialment ubicat a la confluència de la
Gran Via amb la Rambla de Catalunya,
va ser inaugurada el 1888, en el marc
de l’Exposició Universal de Barcelona.
El 1936 l’estàtua va ser enderrocada i
la base va ser utilitzada de pedestal per
honrar les víctimes del frustrat cop
d’estat contra la República catalana. Va
quedar completament destruïda, però
el 1945 la van reconstruir amb unes
dimensions menors a pocs metres del
seu emplaçament original i mantenint
algunes de les al·legories originals.
2
La Rambla, 8
Tomàs Ribalta, propietari d’hisendes a
Cuba i membre de la Lliga Nacional, va
deixar, després d’adquirir el Palau Marc
el 1876 i d’adaptar-lo, un relleu a la seva
façana que confirmava el seu passat.
A més de la simbologia pròpia de la
navegació i el comerç, així com fruites
tropicals, es distingeix la xemeneia de la
hisenda i la canya de sucre, que clarament
assenyalen el treball forçat d’africans
esclavitzats.
3
Plaça del Portal de la Pau
Van acabar el monument el 1888 per ser
inaugurat durant l’Exposició Universal
de Barcelona i com a avançament de la
commemoració del quart centenari de
l’arribada de Colom a terres americanes.
Un baix relleu entre els escuts de Puerto
Rico i Cuba, llavors encara colònies
espanyoles, reprodueix l’escena dels primers
captius traslladats involuntàriament
des de les Antilles a través de l’Atlàntic
davant els reis Ferran i Isabel.
Sobre al base del monument a Colom es
troben dues escultures d’indis agenollats
als peus del frare Bernat de Boïl i del capità
Pere Margarit. Les dues obres representen
al•lusions a la submissió política i
religiosa a què van ser sotmesos els indis,
primeres poblacions esclavitzades de les
Amèriques.
4
Pla de la Seu
Sobre la pila baptismal de la catedral de
Barcelona, tallada el 1433, es pot llegir
en una placa el resum sacralitzat d’un
relat que oscil·la entre la tradició oral i les
primeres cròniques sobre les anomenades
Índies. La placa explica com en aquest
temple van ser batejats els sis indis que
van arribar a Barcelona captius per Colom
en tornar del seu primer viatge.
5
Carrer Ample, 3
Creat el 1876, entre els seus fundadors
destacats es troba el seu primer president,
Antonio López y López.
Aquesta institució va canalitzar els fons
dels seus socis concedits a Espanya per
fer front a la Guerra dels Deu Anys a
Cuba. La interrelació entre la defensa de
l’statu quo colonial i els interessos econòmics,
que incloïen l’aleshores encara vigent
sistema esclavista, eren summament
estrets. L’última seu d’aquest banc és avui
un hotel a Via Laietana, 3.
6
Passeig d’Isabel II, 14
Josep Xifré i Casas havia acumulat capital
a Cuba per reinvertir-lo a Nova York.
Quan va tornar a Barcelona, el 1830, va
adquirir els terrenys on es va edifi car,
cap al 1840, la casa coneguda pels seus
porxos. Destaca l’abundància de relleus
al·legòrics a la façana, com la presència
d’un africà i un indi entre al·legories de
comerç, navegació i fortuna, a més de
relleus de nens amb plomalls o carregant
canyes de sucre, alternats amb medallons
de colonitzadors i conqueridors.
7
Passeig d’Isabel II, 1
L’any 1871 la Llotja de Barcelona va ser
escenari de la creació del Círculo Hispano-
Ultramarino de Barcelona, amb Joan
Güell i Antonio López com a president
i vicepresident, respectivament. El 1873
també va ser escenari de la fundació de la
Lliga Nacional de Barcelona, que s’oposava
a la immediata i imminent abolició de
l’esclavitud a Puerto Rico. El seu primer
vicepresident va ser Antonio López i entre
els seus 72 representants es troben Tomàs
Ribalta, Pere Collaso i Gil o Eusebi Güell.
8
Plaça d’Antonio López
Va ser erigit el 1884, tan sols un any després
de la mort de qui el 1881 va fundar
la Compañía Trasatlántica a Barcelona.
En van nomenar marquès de Comillas en
honor del seu poble natal, a Cantàbria.
L’Ajuntament de Barcelona va cedir el
terreny per a la primera ubicació del monument
i va canviar el nom de la plaça,
antigament plaça de Sant Sebastià, pel
de plaça Antonio López y López. El 1936
l’estàtua original va ser enderrocada i va
ser substituïda per un retrat del capità
Maximilià Biardeau com a “màrtir de la
Llibertat”, en haver estat mortalment ferit
el 6 d’octubre del 1934 a la Capitania
General després d’haver-se posat a disposició
de la República de Catalunya. El
1941 van refer l’estàtua d’Antonio López,
obra de Frederic Marès, i van tornar a
col•locar-la a l’emplaçament actual de la
plaça, d’on ha sigut novament retirada en
2018 pel motiu explícit de la seva relació
amb l’esclavisme.
9
Parc de la Ciutadella
El monument de Barcelona a Prim va ser
erigit el 1887 amb motiu de l’Exposició
Universal de 1888, ubicat originalment
davant del Palau de la Indústria. L’estàtua
del monument va ser enderrocada i fosa
el 1936, i reconstruïda posteriorment el
1948 a escassos metres de l’emplaçament
original.
A Barcelona se’l recorda per haver cedit,
el desembre del 1869, com a president del
Consell de Ministres, el fort de la Ciutadella
a la ciutat per demolir-lo i convertir-
lo en parc.
Dues dècades abans havia estat nomenat
capità general, o governador, de Puerto
Rico l’octubre del 1847, però el seu mandat
va durar tan sols fi ns al juny del 1848,
en gran part a causa de l’impopular autoritarisme
amb què va aplicar les extremes
mesures de repressió contra les rebel·lions
dels esclavitzats.
10
Av. del Marquès de l’Argentera, 2
El 22 de desembre del 1872, una manifestació
presidida per un pendó vermell
amb lletres daurades que deia “Abolició
immediata de l’esclavitud” va sortir de la
plaça de Catalunya fi ns al Govern civil,
a l’edifi ci de l’antiga duana per exposar
el seu reclam al llavors governador civil,
Joaquim Fiol i Pujol. Aquest, partidari de
l’abolicionisme, va agrair des del balcó
la mobilització amb un discurs que va
tancar amb un “Visca el poble honrat de
Barcelona!”.
11
Plaça de la República
L’abril del 1936 es va inaugurar, a l’antiga
plaça del Cinc d’Oros, un monument a
Francesc Pi i Margall, segon president de
la Primera República Espanyola, que, de
la mateixa manera que el seu predecessor,
Estanislao Figueras, defensava l’abolició
de l’esclavitud a les Antilles. El 1939 es
van retirar l’al·legoria de la República
que el coronava i el medalló amb el
seu retrat en relleu. El 1990 tant l’una
com l’altre van ser integrats en un nou
monument a la plaça que havia estat
anomenada fins aleshores
plaça de Llucmajor,
i que des del
2016 es coneix
com Plaça de
la República.
12
Carrer de l’Hospital, 51
En aquest teatre, inaugurat el 1863, es
va estrenar la versió original de l’obra
Llibertat!, de Santiago Rusiñol, l’octubre
del 1901. A l’obra, un indià torna
temporalment al seu poble natal
amb un nen negre que havia
estat el seu esclau, fet
que va suscitar
nombroses
reaccions. L’autor
va fer una crítica
mordaç al racisme
i el classisme en el
context català.
13
Avinguda Diagonal / Carrer del Bruc
Aquesta font del 1915 ha estat
popularment coneguda com la font del
Negret o de la Palangana. Se sol suggerir
que podria tractar-se d’un fi ll adoptiu
de l’escultor, Eduard Alentorn, que
demanava a la seva germanastra que li
rentés i fregués la cara amb insistència per
intentar blanquejar-li el color de la pell.
De fet, el títol que l’escultor va donar a la
seva obra va ser: “Impossible!”.
La interiorització del prejudici racial
és considerarda avui com una de les
conseqüències de l’esclavisme.
Crèdits del projecte
L’Associació Conèixer Història, juntament amb la Fundació Cipriano Garcia de CCOO i l’Observatori Europeu de Memòries,
expressen la voluntat de repensar aquells elements de la ciutat que exalten un passat que incomoda a moltes persones.
Aquesta proposta d’itinerari és una invitació a remirar i conèixer alguns d’aquests espais a Barcelona relacionats amb l’esclavisme derivat
del tràfic transatlàntic i la seva abolició.
Textos: Omar Guzmán Ralat
Assessor: Javier Laviña
Assessor tècnic: Javier Tébar
Coordinació editorial: Rosa Sans, Oriol López
Fotografies: Enric Berenguer i Associació Conèixer Història
Traducció al català: Clara Ruiz
Disseny: La PAGE Original
Textos: Omar Guzmán Ralat
Assessor: Javier Laviña
Assessor tècnic: Javier Tébar
Coordinació editorial: Rosa Sans, Oriol López
Fotografies: Enric Berenguer i Associació Conèixer Història
Traducció al català: Clara Ruiz
Disseny: La PAGE Original
