L'any 1928 es va aprovar l'ampliació de la Casa de la Caritat -entitat d'assistència social situada al barri del Raval- en uns terrenys que l'organització tenia a Horta. El projecte contemplava la construcció de tres pavellons que havien d'acollir nens i nenes orfes, però l'esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va paralitzar les obres.

Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, els pavellons inacabats "Llevant" i "Ponent" van convertir-se en un camp de concentració on foren amuntegats milers de presoners en precàries condicions. El recinte, obert el 10 de febrer del 1939, estava envoltat per una tanca de filferro i s'hi habilitaren sales per fer-hi interrogatoris. Hi foren tancats bàsicament tres tipologies de presoners: soldats republicans capturats o que s'havien lliurat voluntàriament; exiliats que havent retornat de França van ser detinguts; i persones detingudes a causa de denúncies o perquè eren buscats per la seva significació política. Es calcula que durant el funcionament del camp hi passaren uns 115.000 presoners, la majoria s'hi quedaren poc temps, ja que un cop classificats eren enviats a d'altres centres de detenció o bé eren destinats als batallons de treballs forçats.

El mes d'abril del 1940 sortien els darrers reclusos del camp i entre el 1942 i el 1945 el recinte va acollir un alberg de captaires i un de tuberculosos. Finalment, l'any 1954, gràcies a una donació de 40 milions de pessetes del matrimoni Mundet, es va finalitzar el projecte original de la Casa de la Caritat, que fou inaugurat per Franco l'any 1957, conegut com a Llars Mundet. Avui el complex acull instal·lacions de la Universitat de Barcelona.